LITERATURA XINESA ANTIGA

4. LA LITERATURA XINESA

En la literatura xinesa antiga es poden observar dues corrents: una de popular i una altra de caràcter culte. La primera és de caràcter anònim i molt senzilla, ha sofert moltes variacions al llarg del temps pel seu caràcter oral i tan sols ha arribat a l’escriptura molt temps després de ser creada. La segona, en canvi, és molt més complexa i té una important tradició escrita.

4.1. La poesia.

Els poemes més antics de Xina estan continguts al Llibre dels Cants Shi Jing, una antologia de balades populars de les diverses regions de Xina. És probable que els més antics hagin estat composats abans del segle XI a.C. La seva transmissió fou oral fins al segle VI a.C.

La seva temàtica reflecteix amb gran bellesa la vida del poble xinès en aquells temps. S’hi descriu, també, la vida diària dels camperols, en lloc de la glorificació als seus déus i herois, tal com succeïa en altres cultures.

4.2. La prosa.

Les primeres obres en prosa, juntament amb el Shi Jing, formen els 5 clàssics de la literatura xinesa:

a) I Ching (Llibre de les mutacions). El seu origen es perd en la llegenda i el seu desenvolupament s’atribueix al duc Wen, pare del primer emperador de la dinastia Zhou. Es tracta d’una de les obres més hermètiques de la història literària. Fou composta com una guia per interpretar els oracles però acabarà desenvolupant-se com una obra que, relacionant la realitat de l’home i el cosmos en un moment determinat, pot indicar un camí de reflexió davant de cadascun dels esdeveniments que es presenten en la nostra existència.

b) Shujing (Llibre dels documents) Es tracta d’un llibre històric que conté els documents xinesos més antics, on s’expliquen les accions dels emperadors.

c) Li Ji (memòria sobre els ritus) És una col·lecció de codis governamentals i de ritus antics.

d) Chun Quiu (Annals de la primavera) És un registre històric de l’estat de Lu, on va néixer Confuci, a qui se li atribueix l’obra.

També en prosa es conserven les primeres grans obres de la filosofia xinesa:

Els 4 llibres de Confuci (El gran ensenyament i la doctrina de la justa por, Analectes i Menci) On Confuci lamentava el desordre i l’absència de models morals i proposava com a únic remei recuperar i difondre entre la població els principis i preceptes dels savis de l’Antiguitat, tornà al poder real absolut d’una dinastia justa i forta. 

El taoisme (corrent filosòfica quasi contemporània del confucianisme que proposa una tornada a la natura i un poder dèbil del govern i abandonament de la política i el govern per concentrar-se en l’essència de la pròpia natura humana.