TEMA 5 EL ROMANTICISME

TEMA 5. EL ROMANTICISME

1. El Romanticisme: orígens i característiques.

2. El preromanticisme. Sturm un Drang.

2.1 Johann Christoph Friedrich von Schiller.

2.2 Johann Wolfgang Goethe.

3. La poesia romàntica.

3.1 La poesia romàntica alemanya: Hölderlin, Novalis.

3.2. La poesia romàntica anglesa: els precedents, les dues generacions de romàntics, lord Byron, Shelley i Keats.

3.3 La poesia romàntica francesa: Víctor Hugo.

3.4. La poesia romàntica italiana: Giacomo Leopardi.

4. La novel·la romàntica.

4.1. Walter Scott

4.2. Alexandre Dumas.

4.3. Víctor Hugo.

4.4. Mary Shelley.

5. El teatre romàntic

TEMA 4

ÍNDEX TEMA 4

Primera part 

1.Característiques del Renaixement.

2.El Renaixement a Itàlia.

2.1 Sannazaro i l’Arcàdia

2.2. Maquiavel i El príncep.

2.3. Castiglione i El cortesà

3. El Barroc

4.Renaixement i Classicisme a França

4.1. Montaigne i el naixement de l’assaig.

4.2. François Rabelais.

4.2.1. Idees principals dels Assaigs

4.3. El teatre francès en els segles XVI i XVII

4.3.1. El teatre barroc

4.3.2. El teatre clàssic

4.3.3. Pierre Corneille (1606-1684)

4.3.4. Jean Racine (1639-1699)

4.4. Molière

5. El teatre isabelí a Anglaterra.

5.1. Els teatres i el públic

5.2. Característiques del teatre isabelí.

5.3. Principals autors

5.4. William Shakespeare.


Segona part

6. Il·lustració i Neoclassicisme

6.1 Voltaire
6.2. Els gèneres literaris en el segle XVIII
6.3. Característiques de la literatura del segle XVIII

6.4 l’assaig al segle XVIII

6.4.1 L’assaig a França

6.4.2.L’assaig a Itàlia: la moral i la política

6.4.3.L’assaig a Anglaterra: l’assaig periodístic.

6.4.4.L’assaig a Portugal: la història i la política.

6.4.5. L’assaig a Alemanya: el trencament de motlles

6. 5. La novel·la en el segle XVIII

6.5.1. La narrativa anglesa: el naixement de la novel·la burgesa.

6. 5.1.1. Daniel Defoe

6.5.1.2. Jonathan Swift

6. 5.1.3. Samuel Richardson i altres autors

6.5.2. La narrativa francesa: novel·la il·lustrada i sentimental.

6.5.2.1. Antoine Prévost

6.5.2.2. Bernardin de Saint Pierre.

6. 5.2.3. Pierre Choderlos de Laclos.

6. 5.3. La narrativa alemanya: del Classicisme al Romanticisme.

6.5.4. Cervantes i el Quixot

6.6. El  teatre al XVIII

6.6.1.  El teatre francès: la comèdia burgesa.

6.6.2. El teatre italià: música i teatre

6.6.3. El teatre anglès: els actors

6.6.4.El teatre alemany: el drama

Divina Comèdia

CANT I (versió de Joan Francesc Mira)

A la meitat del camí de la vida
em vaig trobar dins d’una selva obscura, 
perquè havia deixat la recta via.

Quina cosa tan dura és dir com era
aquesta selva salvatge, aspra i forta, 
que em renova la por només pensar-hi!:

és tan amarga, que és poc menys que mort. 
I per parlar del bé que hi vaig trobar, 
diré també altres coses que hi vaig veure. 

Mentre anava rodolant cap avall
se’m va oferir davant dels ulls algú
com afeblit per silencis molt llargs.* 
Quan el vaig veure en aquell gran desert, 
«Miserere de mi», li vaig cridar, 
«sigues qui sigues, ombra o home cert.» 
Respongué: «No sóc home, home vaig ser, 
i mon pare i ma mare eren llombards, 
i tots dos mantuans de naixement. 
Vaig nàixer sub Julio, encara que tard,* 
vaig viure a Roma sota el bon August, 
en temps dels déus falsos i mentiders. 
Vaig ser poeta, i vaig cantar el just
fill d’Anquises, el que vingué de Troia
quan la superba Ílion fou cremada.* 
I tu, per què tornes a aquesta angoixa?, 
per què no puges la dolça muntanya, 
causa i principi de tota alegria?» 
«Ets tu, potser, Virgili, aquella font
des d’on s’estén l’ample riu de la llengua?»,* 
li vaig respondre amb el front vergonyós. 
«Llum i honor de tots els altres poetes, 
valga’m el llarg estudi, el gran amor
que em feia aprofundir en els teus llibres. 

PRESENTACIÓ EDUCAIXA

PROGRAMA TV3

ALUMNES DE 4t ESO 

Carmina Burana

Oh Fortuna:

Oh Fortuna, 

com la lluna, 

variable en el teu estat

sempre estàs creixent 

o minvant

la vida detestable

ara esmussa,

ara esmola

com per joc el pensament,

i dissol com si fos glaç

la pobresa

i el poder.

Sort cruel 

i inconsistent,

roda en moviment,

situació incerta;

salut vana,

sempre exposada a esvair-te,

ara te'm presentes 

coberta d'ombres

i de vels, 

mentre jo,

pel joc de la teva malvestat,

vaig amb l'esquena nua.

Ara la sot contrària

em nega salut

i virtut;

contínuament

les forces i el defalliment

van i vénen.

Ara

cuiteu;

polseu les cordes

puix que la sort

ha abatut el valent,

ploreu amb mi!

Carmina Burana

O Fortuna
velut lunastatu variabilis,semper crescisaut decrescis;vita detestabilisnunc obduratet tunc curatludo mentis aciem,egestatem,potestatemdissolvit ut glaciem.
Sors immaniset inanis,rota tu volubilis,status malus,vana salussemper dissolubilis,obumbrataet velatamichi quoque niteris;nunc per ludumdorsum nudumfero tui sceleris.
Sors salutiset virtutismichi nunc contraria,est affectuset defectussemper in angaria.Hac in horasine moracorde pulsum tangite;quod per sortemsternit fortem,mecum omnes plangite!

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/BNWpZ-Y_KvU" frameborder="0" gesture="media" allow="encrypted-media" allowfullscreen></iframe>

Carmina burana és una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, que s’han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l’abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern) a Baviera i que és conservat a la Biblioteca Estatal Bavaresa a Munic. El compositor alemany Carl Orff s’hi va inspirar per compondre la seva cantata escènica Carmina Burana el 1937. El terme ve del llatí carmĕn carmĭnis, “cant” o “càntic” (no s’ha de confondre amb el mot àrab carmén, “jardí”), i burana és l’adjectiu gentilici que indica la procedència: “de Bura” (el nom llatí de la ciutat alemanya de Beuern, a Baviera). El significat del nom és, per tant, “Cançons de Beuern”.

El còdex, que és un llibre en fulls blancs que normalment s’utilitza per escriure a mà, a més, recull un total de 300 rimes, escrites majoritàriament en llatí (encara que no amb metre clàssic), en part en un dialecte del germànic antic mitjà, i del francès antic. Van ser escrits per estudiants i clergues pels volts de la dècada del 1230, i s’hi fa gala del gaudi per viure i de l’interès pels plaers terrenals, per l’amor carnal i el gaudi de la natura, i amb la seva crítica satírica als estaments socials i eclesiàstics, ens donen una visió contraposada a la que es va desenvolupar en el segle XIX respecte a l’edat mitjana com una “època fosca”.

Els manuscrits del Carmina Burana són la màxima representació de la poesia goliarda, un moviment internacional, amb cançons originàries de diferents països: Occitània, França, Anglaterra, Escòcia, Suïssa, Corona d’Aragó, Castella i Alemanya que tracten temàtiques relacionades amb el vi, el joc i les dones. En els Carmina Burana se satiritza i critica tota la societat en general, especialment les persones que ostentaven el poder a la corona i sobretot en el clergat. Les composicions més característiques són les Kontrafakturen, produccions artístiques que imiten el ritme de les lletanies de l’Antic Testament per satiritzar la decadència de la cúria romana, o per construir elogis a l’amor, al joc o, sobretot, al vi, en la tradició dels carmina potoria

Durant el segle XX, el carmina burana era una obra musical, composta per Carl Orff, qui utilitzava textos medievals extrets del Carmina Burana Medieval. Carl Orff va subtitular el Cramina Burana en llatí així: ” Cantiones profánae cantóribus et choris cantándae comitántibus instrumentis atqüe imáginibus mágicis”

trailer del documental de la chanson de Roland

TEMA 3 LITERATURA MEDIEVAL

LITERATURA MEDIEVAL ( PRIMERA PART) 

1.Introducció

1.1   El llatí, llengua de cultura.

1.2   Les literatures nacionals.

2.Les cançons de gesta.

2.1 La Chanson de Roland ( La cançó de Rotllan)

2.2 L’anell dels  Nibelungs

2.3 El Cantar de Mío Cid.

3.  Roman courtois (novel•la  cortesana)

4.   La matèria de Bretanya . Chrétien de Troyes

4. 1  Maria de França

4.2  Tristany i Isolda.

5.  Les mil i una nits

SEGONA PART

6. La poesia dels trobadors

7. La poesia dels  goliards

8. El Prerenaixement

                8.1. El dolce stil novo

                8.2. Dante Aligueri : La Divina Comèdia

                8.3. Francesco Petrarca

                8.4. Giovanni  Boccaccio : El Decameró

                8.5. Geoffrey Chaucer: Els contes de Canterbury

Teatre d'Epidaure

https://www.google.es/search?q=teatre+de+epidaure&client=tablet-android-samsung&prmd=imvn&source=lnms&tbm=isch&sa=X&ved=0ahUKEwj3w72BuL7XAhVmLsAKHZvXBloQ_AUIEigB&biw=600&bih=960#imgrc=5NbxI_Ldd0KRaM: