Carmina Burana

Oh Fortuna:

Oh Fortuna, 

com la lluna, 

variable en el teu estat

sempre estàs creixent 

o minvant

la vida detestable

ara esmussa,

ara esmola

com per joc el pensament,

i dissol com si fos glaç

la pobresa

i el poder.

Sort cruel 

i inconsistent,

roda en moviment,

situació incerta;

salut vana,

sempre exposada a esvair-te,

ara te'm presentes 

coberta d'ombres

i de vels, 

mentre jo,

pel joc de la teva malvestat,

vaig amb l'esquena nua.

Ara la sot contrària

em nega salut

i virtut;

contínuament

les forces i el defalliment

van i vénen.

Ara

cuiteu;

polseu les cordes

puix que la sort

ha abatut el valent,

ploreu amb mi!

Carmina Burana

O Fortuna
velut lunastatu variabilis,semper crescisaut decrescis;vita detestabilisnunc obduratet tunc curatludo mentis aciem,egestatem,potestatemdissolvit ut glaciem.
Sors immaniset inanis,rota tu volubilis,status malus,vana salussemper dissolubilis,obumbrataet velatamichi quoque niteris;nunc per ludumdorsum nudumfero tui sceleris.
Sors salutiset virtutismichi nunc contraria,est affectuset defectussemper in angaria.Hac in horasine moracorde pulsum tangite;quod per sortemsternit fortem,mecum omnes plangite!

<iframe width="560" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/BNWpZ-Y_KvU" frameborder="0" gesture="media" allow="encrypted-media" allowfullscreen></iframe>

Carmina burana és una col·lecció de cants dels segles XII i XIII, que s’han conservat en un únic còdex trobat el 1803 a l’abadia de Bura Sancti Benedicti (Benediktbeuern) a Baviera i que és conservat a la Biblioteca Estatal Bavaresa a Munic. El compositor alemany Carl Orff s’hi va inspirar per compondre la seva cantata escènica Carmina Burana el 1937. El terme ve del llatí carmĕn carmĭnis, “cant” o “càntic” (no s’ha de confondre amb el mot àrab carmén, “jardí”), i burana és l’adjectiu gentilici que indica la procedència: “de Bura” (el nom llatí de la ciutat alemanya de Beuern, a Baviera). El significat del nom és, per tant, “Cançons de Beuern”.

El còdex, que és un llibre en fulls blancs que normalment s’utilitza per escriure a mà, a més, recull un total de 300 rimes, escrites majoritàriament en llatí (encara que no amb metre clàssic), en part en un dialecte del germànic antic mitjà, i del francès antic. Van ser escrits per estudiants i clergues pels volts de la dècada del 1230, i s’hi fa gala del gaudi per viure i de l’interès pels plaers terrenals, per l’amor carnal i el gaudi de la natura, i amb la seva crítica satírica als estaments socials i eclesiàstics, ens donen una visió contraposada a la que es va desenvolupar en el segle XIX respecte a l’edat mitjana com una “època fosca”.

Els manuscrits del Carmina Burana són la màxima representació de la poesia goliarda, un moviment internacional, amb cançons originàries de diferents països: Occitània, França, Anglaterra, Escòcia, Suïssa, Corona d’Aragó, Castella i Alemanya que tracten temàtiques relacionades amb el vi, el joc i les dones. En els Carmina Burana se satiritza i critica tota la societat en general, especialment les persones que ostentaven el poder a la corona i sobretot en el clergat. Les composicions més característiques són les Kontrafakturen, produccions artístiques que imiten el ritme de les lletanies de l’Antic Testament per satiritzar la decadència de la cúria romana, o per construir elogis a l’amor, al joc o, sobretot, al vi, en la tradició dels carmina potoria

Durant el segle XX, el carmina burana era una obra musical, composta per Carl Orff, qui utilitzava textos medievals extrets del Carmina Burana Medieval. Carl Orff va subtitular el Cramina Burana en llatí així: ” Cantiones profánae cantóribus et choris cantándae comitántibus instrumentis atqüe imáginibus mágicis”