exercicis Mahabharata

1.        Segons aquest fragment de l’inici de  Mahabharata. Com era considerada aquesta narració pels homes  de l’època?

Com  la mantega entre tots els productes de la llet, els brahmans entre els aris,els aranyakes entre els vedes, el licor de la immortalitat entre les medicines  i la  vaca entre els quadrúpedes són el millor, així el Mahabharata és el millor de tots els llibres. Al qui ho ha sentit alguna vegada no li agrada escoltar cap altra cosa, així com el qui ha escoltat el cucut no li agrada la veu ronca de la gralla. D’aquesta narració, excel·lent entre totes, surten els pensaments dels poetes, com els tres móns , dels cinc elements. Igual mèrit aconsegueixen el qui regala cent vaques de banyes daurades a un brahman savi, coneixedor de les vedes, que el qui escolta les santes narracions del Mahabharata. (...) El que hi ha en aquest llibre concernent a  la moral, a la vida pràctica, al gaudi dels sentits i a l’alliberament  no hi és enlloc; el que no hi és aquí no surt a cap lloc del món.

2.      Resum el contingut d’aquest fragment del Mahabharata.

3.      Quines diferències i similituds trobes entre les  altres versions del  diluvi universal?

“Oh afortunat! – va dir- . Soc un dèbil peixet que tinc por als peixos grans: salva’m, doncs tu aculls els vots dels mortals. Perquè els peixos grans es mengin sempre als petits; aquesta és la nostra eterna condició; salva’m,doncs, dels grans monstres que inspiren espant, et quedaré obligat sempre”. Manú , diu el poema” el col·locaren en  un got que brillava com un raig de lluna” El peix va créixer i li suplicà que el llancés en un lloc més ampli; Manú el va portar a  un llac. Però va créixer tant al llac,  que el pacient rei asceta el va conduir al riu Ganges.  El peix va créixer tant que el rei va haver de portar-lo a l’oceà. Comprovant així Brahma la compassió de Manú,  va tenir compassió d’ell. I li va dir: Aviat,Oh benaventurat! Totes les coses estables i movibles que pertanyen a la natura terrestre experimentaran una submersió general, una disolució completa, Oh afortunadíssim! Has de fabricar una nau forta, sòlida, ben unida amb lligams, t’hi embarcaràs amb set savis, oh gran sant!  Portaràs també  a la nau totes les llavors designades ja pels homes  que han nascut dues vegades (brahmans).  Agitada per furiosos vents – diu el relat- la nau vacil·lava sobre les cabretes amuntegades , balancejant-se com una dona èbria. Ni la terra  ni les regions del cel, ni l’espai que existeix entre  ambdues coses eren ja visibles, tot s’havia tornat aigua. El peix va arrastrar la nau cap a l’Himalaia.